Resum:El text teatral

Resum:El text teatral

Un text teatral és un text literari en què l’acció de l’obra trancorre per mitjà del dialeg que mantenen el diversos persotanges.

L’obra s’escriu per ser representada davant un públic, els actors i actrius, actuen com si realment els passés allò que representen.  L’escriptor  o l’escriptora hi afegeix indicacions, anomenades acotacions, la característica dels personatges i altres dades importants per a la posada en escena.

Hi ha moltes obres de teatre que no s’han representat mai, bé perquè, no s’han produït  les condicions òptimes( tècniques, econòmiques, etc.)

Elements bàsics del teatre

-Autor/a: persona que ha escrit el text que es representarà. A vegades, altra persona n’ha fet l’adaptació. No s’ha de confondre amb el director o directora, pot ser el mateix autor dirigeixi l’obra.

-Text: document literari que conté el diàlegs dels personatges. El text inclou unes acotacions o indicacions sobre l’escenografia decorat, mobiliari, el vetuari, la manera de com s’han de compatar els actors i actrius, etc.

-Director/a: persona que s’encarrega de la posada en escena, de seleccionar els actors actrius, dirigir els assaigs i de coordinar l’equip tècnic

-Actor o actriu: representa a escenari un o més personatges creats per l’autor autora.

-Espai: on es fa la representació teatral. Més

La noticia

Es troba una bomba a l’escola Matilde Orduña

Avui, dia tretze, informa la policia que els de eta han tornat a contratacar. Aquest fet, ha surgit a l’escola Matilde Orduña, a una muchilla que es va trobar la bomba amb cent grams de goma 2 (dinamita). El noi va avisar a la seva senyoreta a l’hora del pati en veure, en el seu entrepar, una mena de aparell amb metxe

Els gèneres literaris

El text literari. Els gèneres literaris

Quan un text escrit ens atreu la nostra atenció passant un  moment d’una intesitat particular, diem que és un text literari.

Important: aquests textos fan molt ús de la llengua i que els escriptors

Treball de poesia

Sóc un coixí amb cent agulles…”

Sóc| un| co|ixí| amb| cent| a|gu|lles|.

Co|ixí|, co|ixi|net|,

no| em| pun|xa|ràs| el| peu|et|.

Sóc| ne|gre| ben| ves|tit|,

e|le|gant| i| pre|su|mit|,

cla|vo| les| pun|es|

 al| dit|.

Si| en|ca|ra| no| m’en|de|vi|nes|,

sóc| un| seny|or| amb| cent| es|pi|nes|,

po|lit| i |ro|dó

i em dic eriçó.

            Olga Xirinacs

1.L’autor

Olga Xirinacs Díaz, va neixer a Tarragona l’any 1936, que és on viu i treballa. És escriptora i, col·labora amb la premsa periòdica: la Vanguardia, Avui, Foc Nou. Però també es professora de piano. Molts del seus llibres han guanyat els premis més importants de la literatura catalana, com ara: el premi de Snt Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramón Llull o el Carles Riba, entre d’altres. El 2006 publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, “El hijo del tejedor”.

Ha escrit més de tres-cent contes, 250 per adults i d’altres per a nens. Fins al 1996 se n’havien editat  tres volums i el 1990 la Generalitat de Catalunya li van concedí la Creu de Sant Jordi.

2.Poema

1-

2- Versos: 10, Sil·labes: , Rima: a,b,b,c,c,c,a,a,d,d

3-

3.Transformació

La discapacitat no afecta l’amistad

Hola a tothom! com esteu? Espero que estigueu també com jo ho estic des que vaig conéixer a la Clàudia, la primera persona que va voler conèixer-me interiorment no li va importar el meu problema. Doncs fa molts anys vaig tenir un accident, que voldria no recordar, i desgraciadament, em vaig quedar immòbil de cintura cap avall i del rostre una mica desfigurat.

A partir d’aquell moment vaig deixar de ser en Jaume per passar a ser “el noi invisible” perquè ningú em feia cas, perquè no volien tenir res a veure amb mi. Una mica trist, no? Millor us començo a explicar i ho entendreu millor.

Doncs era un dissabte, un dissabte normal i corrent, almenys  el que  jo pensava, i un molt bonic dissabte, per cert. Jo com cada dissabte vaig posar-me a fer els deures i en aquell moment la meva mare em va dir que si podia anar a buscar el pa, no li ho vaig negar. Em va donar els diners i em vaig posar en camí. No hi havia massa cua, això era bo, perquè a la meva mare no li agradava gaire que tardés en arribar. Li vaig demanar una baguet blanqueta, li vaig  pagar, vaig agafar la baguet i vaig marxa. Anava content perquè sabia que la mare estaría contenta perquè no havia trigat gaire i perquè em donaria temps d’acabar el deures. Si la veritat és que anava bastant content, però això va canviar ràpidament, vaig veure als meus amics de l’escola. No és

Els minerals

Els minerals són recursos naturals que no es renoven, són escasos i s’han destalviar. A les ciutats hi han contenidors específics per reciclar. El reciclatge dels minerals dona un resultat ecològic, estalvi de combustible i estalvi en el cost de la recullida de deixalles.

Resultats ecològics: el reciclatge ens estalvia matèries primeres i això fa que no es fagi d’extreure del medi.

Desendeix la polilució de l’aire, perqué quan és més contamina són els primers procesus.

També la contaminació dels rius baixa perqué les sustancies de rebuig de les mines desendeix.

S’estalvia combustible ja que es necesita menys energia per renovar-lo que per fer-ne  de nou.

S’estalvia en el cost de la recullida de deixalles, ja que fiques els minerals als contenidors i uns homes en fan la recollida.

 

Els minerals{son recursos escassos i s’han  per reciclar es fiquen els envasos als seu contenidor especific.

Donen{-Resultats ecològics no es contamina ni els rius ni l’aire i es reciclen els mineral.

{-S’estalvia combustible

{-Estalvia el cost de la recullida de deixalles.

FII!

Malalties del xip

Malalties del xip

Quan normal el televisor va estar present a les cases, ja se l’acusa del culpaple de que no alli comunicació entre els familiars. Abans es parla mentre havia anuncis, pero ara això. Els experts tenen dos opinions entre que l’ordinador es una adicció pero prefereixen que es digui un abús

Dictat 07

El pitjor de compartir l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em refereixo als mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el que molesta a Molly. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses sense raó, els pensaments que vols rumiar en un lloc solitari, les paraules que vols dir en veu alta per saber com sones, Perú per a tu sola. És impossible tenir un lloc on poder recloure aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.

LOIS LOWRY, Un estiu per morir

és desaparionats presiçament íntimes llàgrimes raó

és desaparionats presiçament íntimes llàgrimes raó

és desaparionats presiçament íntimes llàgrimes raó

Text: Una tarda a les termes.

Una tarda a les termes

Doncs després d’haver acavat de dinar vaig decidir prendre un bany a les termes.

Dictat 05

Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i digué:

—Has perdut la colla, Ocellet?

s’acostava  qual  assegut  digué

s’acosatava  qual  assegut  digué

s’acostava  qual  assegut  digué